Tan sols fa uns anys que ho vaig aprendre (potser hauria de dir re-aprendre), quan els nostres fills anaven a l’escola bressol: vam ser afortunats de dur-los al Cau Catau de Sabadell. Havíem visitat altres escoles on vèiem als nens ben asseguts al voltant de taules, i en alguns casos enganxant gomets en papers seguint els patrons que indicaven les mestres, tot envoltats de prestatges plens de joguines.
Imatge extreta del portal Pintar.cat
El Cau era diferent i ens va cridar molt l’atenció: els nens no treballaven asseguts al voltant de taules sinó que disposaven de tota l’aula, i tot i que hi havia joguines “comercials”, tenien sobretot caixes d’objectes i materials quotidians (trossos de mànegues, cons de fil, taps de totes les mides, etc). La Dolors i el seu equip del Cau ens explicaven que per ajudar als nens a desenvolupar-se, seguien metodologies pedagògiques basades en l’experimentació i el descobrir, considerant els nens com a subjectes actius en l’aprenentatge.
De fet, quan qualsevol de nosaltres arriba al món aquesta és la capacitat principal que té per conèixer i adaptar-se a l’entorn. Impulsats per la innocència i la curiositat, actuem i provem coses, i a partir d’aquí anem aprenent i evolucionant. Però amb els anys, a través del sistema educatiu i la societat en general, anem desaprenent aquesta capacitat i acabem cultivant tan sols la capacitat analítica (en alguns casos també la creativa) mentre ens anem automatitzant i homogeneïtzant.
Ja de grans, en el nostre dia a dia quotidià i també en el professional, ens basem principalment en l’anàlisi. I és que se’ns dóna molt bé el raonar i la lògica, la planificació, la memòria, la probabilitat, etc. Però tenim altres capacitats complementàries que no podem desaprofitar.
Més important és encara quan parlem d’emprendre, quan ens plantegem reptes i anhels. Emprendre i innovar és navegar en la incertesa, sense un històric d’on ajudar-nos a prendre decisions i sense un camí clar cap allà on volem anar. Tan sols tenim una visió d’allà on volem arribar, d’allò que volem construir, del que volem aportar, de quelcom que ens mou.
Aquí és quan més útil resulta “jugar” a descobrir, experimentar, fer proves i aprendre dels errors. En això es basa la metodologia “Customer Development” per arrancar un projecte emprenedor (start-up) amb millors garanties i eficiència, alhora que transmet valors com aquests:
- Proactivitat: convidar a l’acció, responsabilitat, aprenentatge en moviment.
- Humilitat: relativitzar la por al fracàs, interioritzar el fracàs com una via per aprendre i créixer, cultivar les ganes d’aprendre.
- Visió: introspecció i auto-coneixement, sentit, intuïció.
En comptes de restar immòbils i distants mentre realitzem un pla d’empresa i dissenyem el nostre producte o servei, el “Customer Development” combina la part analítica i la creativa per avaluar i dissenyar propostes de negoci, identificant clarament les hipòtesis amb què es basen. I a partir d’aquí, apropar-nos a la realitat dissenyant experiments i testejant les hipòtesis més importants, tot mesurant-ne els resultats i generant aprenentatge que ens permeti reduir la incertesa i millorar la nostra proposta, fent un ús eficient dels pocs recursos que tenim.
Bàsicament, aquesta metodologia busca entrar en contacte amb la realitat quan abans millor per accelerar l’aprenentatge de manera controlada. I si recuperéssim algunes capacitats que ens venien de sèrie al néixer?
Gràcies! :·)
Jordi Puigdellívol
SHERPA.cat
Deixa un comentari