El iPod ha estat un dels elements claus en la transformació i renaixement d’Apple, des de que Steve Jobs va reincorporar-se a la companyia el 1997. Va nèixer a finals del 2001, quan el mercat de reproductors MP3 ja havia arrencat (Diamond, Creative Labs: te’n recordes?) i fou capaç de reinventar el sector i liderar-lo.
iPod: molt més que un producte
Una de les claus és el model de negoci darrere de l’iPod. No es tractava tan sols de llavnçar un producte, sinó un negoci al voltant d’un sistema complert. Per això, 15 mesos després (abril del 2003) van llançar iTunes, una servei online per la compra de música a 99c la cançó.
iTunes com a tal era deficitari, ja que dels 99c, 65c se’ls enduia el segell musical i 22c la gestió amb targetes de crèdit. La resta servia per compensar parcialment les despeses del lloc web, així com també altres despeses directes i indirectes.
No obstant, va ser una jugada mestra ja que va disparar les vendes dels iPods, un producte amb un marge elevadíssim. Abans del llançament del iTunes, es venien trimestralment uns 110.000 iPods, i 6 mesos després, les vendes trimestrals en unitats s’havien multiplicat per un factor x7.
Les vendes d’iPod van crèixer anualment a ritmes exhorbitants fins a pics de 22 millons d’unitats trimestrals, arribant a aportar el 50% dels ingressos totals d’Apple al 2006. De fet, van continuar creixent fins al 2009, tot i que el 2007 el relleu del protagonisme va passar al iPhone: però això és una altra història.
Al mateix temps, el preu de l’acció d’Apple va multiplicar-se x10 en poc més de 3 anys, des dels $7 poc abans del llançament del iTunes, fins als $75 a finals de 2006. I a dia d’avui, ja ronda pels volts de $270 per acció.
La història darrere del iPod
Tot aquest èxit incommensurable prové majoritàriament d’un emprenedor, en Tony Fadell. Durant els 90 va començar a treballar a Philips on va arrencar el “Mobile Computing Group” del que en fou CTO. A part, havia fundat la seva pròpia empresa, Fuse, per desenvolupar el “Dell de l’electrònica de consum”. Més que un producte, Fadell tenia la idea d’un negoci en ment: crear un reproductor MP3 amb un petit disc dur, i un servei de venta de música online a l’estil de Napster.
Degut a problemes econòmics va haver de tancar la seva empresa. Així que va començar a intentar desenvolupar la seva idea en una altre lloc. A Philips no van acceptar-li la seva idea, i va seguir buscant sense massa èxit fins que el 2000 va iniciar tractes amb RealNetworks, però tan sols van durar 6 setmanes.
A principis de 2001, Apple va acceptar la seva idea i el va contractar de freelance perquè dirigís un equip de 35 persones per desenvolupar el producte en un temps rècord. Això era el febrer, i a l’octubre Steve Jobs ja presentava l’iPod amb el famós titular: “1.000 cançons a la teva butxaca”. I a partir d’aquí, ja sabeu com continua la història del iPod.
Per altra banda, després de l’èxit, Tony Fadell va entrar a la companyia i amb el temps va ser nomenat Vicepresident Senior de la Divisió iPod. Com a executiu, va estar molt implicat també en el desenvolupament del iPhone. A finals del 2008 va deixar el càrrec de VP per passar a ser assessor especial del CEO, Steve Jobs. I recentment ha deixat del tot la companyia (març de 2010).
iPod: un referent en molts sentits
A dia d’avui, amb l’onada dels iPhone i ara dels iPad, la rellevància del iPod ha quedat eclipsada. Ara bé, no podem oblidar el què ha significat i aportat en tants i tants àmbits. Per començar, és gràcies al iPod que avui disposem de tots aquests iDispositius.
No obstant, l’empremta del iPod va molt més enllà, i esdevé un referent i font d’aprenentatge en un munt de camps de la tecnologia, la innovació i el negoci:
- Innovació en Model de Negoci: i l’impacte en una empresa.
- Innovació Oberta: Apple, Tony Fadell, PortalPlayer, Wolfson, Portelligent, Toshiba, Sony, …
- Time to Market: 7 mesos.
- Àgil Presa de Decisions: tot i haver-hi moltes empreses i persones implicades.
- Intrapreneurship: o les conseqüències de no canalitzar i aprofitar les idees internes (Philips).
- Instint pel Negoci: tant Fadell com també Steve Jobs per contractar-lo.
Val la pena reflexionar-hi.
Gràcies! :·)
Jordi Puigdellívol
SHERPA.cat
Deixa un comentari