La ment ens bull, aquesta idea no para de créixer i agafar més sentit. El nostre dia a dia està canviant, ens costa dormir donant voltes al potencial d’aquesta idea, i matinem per seguir-hi treballant i donar-li forma. Trobem temps d’allà on semblava que no n’hi havia, però no és suficient.
Aquesta és la fase inicial en el Cicle de Vida de l’Start-up. S’intueix una oportunitat de negoci darrere de tot plegat, però sobretot ens motiva el veure que podem ser capaços de canviar el món. Aquesta contribució és la que realment dóna sentit a aquesta idea, i aquest sentit no només serà el nostre far, sinó també el nostre salvavides quan vinguin tempestes.
Perquè aquest impacte en la societat sigui notori cal que l’acció que duem a terme sigui sostinguda en el temps, i que tingui un pes prou rellevant. D’aquí la importància de vincular-ho a una oportunitat de negoci clara i viable.
OBJECTIU: trobar i definir aquesta oportunitat de negoci que permetrà dur a terme la nostra missió.
Les característiques més significatives que descriuen aquesta fase són les següents:
- Idea: sorgida d’una sola persona o, més freqüentment, entre un grup de persones.
- Sentit: la missió ens omple de sentit i ens mou, tant en el projecte emprenedor com a nivell personal.
- Incertesa: el grau d’incertesa en tots els nivells és elevat (tecnològic, mercat, sector, financer, regulador, competència, …), excepte en el sentit.
- Sacrifici: els emprenedors treballen sense sou i amb gran dedicació. O fins i tot, segueixen mantenint la seva feina i dediquen tot el seu temps lliure al seu projecte emprenedor.
- Informal: l’empresa no està constituïda.
- Públic vs Privat: difícil equilibri entre mantenir la confidencialitat del projecte i fer-lo públic mentre es busca informació, consell, respostes i feedback.
- Austeritat: es procura que els costos d’operació siguin mínims.
- Rellevància: es prenen decisions importants que poden tenir molt impacte (positiu o negatiu) en la posterior evolució del projecte.
- Aprenentatge: ampli, lent i costós, degut a la complexitat i a les múltiples disciplines del projecte (tecnologia, mercat, indústria, estratègia, finances, operacions, canal, fonts de capital, …).
- Velocitat.
- Transició: època per preparar-se a tots els nivells, valorar i decidir si fer el gran pas per emprendre.
I algunes de les accions més importants que cal dur a terme al llarg d’aquesta fase són aquestes:
- Cercar l’oportunitat darrera la idea, i formalitzar-ho en un model de negoci orientatiu.
- Identificar i reduir la gran incertesa.
- Aprendre a fons (vertical) i en molts camps (horitzontal).
- Anàlisi de mercat: producte, client, competència, indústria, dimensió del mercat, tendència (creixent/estable/decreixent), canal, entorn regulador, potencials entrants, …
- Cerca de companys de viatge que vulguin compartir el risc i el benefici del projecte, que aportin quelcom de valor, i que comparteixin la passió i motivació pel projecte.
- Parlar amb diferents persones de confiança que puguin aportar llum a les incerteses, i establir vincles per a futures col.laboracions (networking).
- Buscar feedback sobre la idea i la oportunitat de negoci en gent de confiança.
- En camps com el software, internet i mòbil, és viable la elaboració d’un prototip en una fase tan inicial (prova de concepte). Contribuirà fortament a reduir la incertesa.
- Anàlisi i valoració de diferents models de negoci.
- Elaborar un pla d’empresa inicial, un esboç de referència.
Aquesta fase té també una component vital molt important, ja que ens acabarem de posicionar sobre si fem el gran salt a emprendre, o no. Fins ara disposem d’una xarxa que ens salvaria si caiem davant qualsevol contra-temps (perquè tenim una altra feina, per exemple), o bé no estem volant tan alt per témer la caiguda (ens cal poca inversió de diners, o hem d’arriscar poc a part del gran sacrifici personal, etc …).
La xarxa de protecció ens dóna estabilitat, tranquil·litat i confiança, i ens permet mantenir un millor equilibri amb la resta de facetes de la nostra vida: personal, família i social. Cal ser conscients de les implicacions de fer aquest gran salt i preparar-lo adientment.
En aquest article m’he centrat en l’aspecte tècnic (professional i estratègic) d’aquesta preparació, però fa falta també una preparació vital tan o més important. Aquesta preparació vital es mereix un article sencer, en el que hi treballaré quan acabi aquesta sèrie sobre el Cicle de Vida de l’Start-up. Compartiré amb vosaltres la meva vivència en la part més humana de l’emprendre.
Us recomano fermament també l’article de l’Àlex Puig, “Me declaro enemigo de lo estático”, on toca diversos aspectes per aquesta preparació vital per emprendre.
Gràcies! :·)
Jordi Puigdellívol
SHERPA.cat
Deixa un comentari