Aquest 2013 ja no em veureu pel programa linktoStart i la Fundación INLEA, després d’haver-hi gaudit i dedicat molta energia durant les edicions de 2010, 2011 i 2012.
Tot va començar la primavera de 2010, quan encara no feia un any que havia emprès el meu camí com a Sherpa. Fou a San Francisco, durant el pont tecnològic al Silicon Valley, on vaig conèixer al Xavier Simó i em va dir que a la tornada a Barcelona havíem de parlar, ja que també es dedicaven a ajudar a emprenedors.
Quan vam trobar el moment, ens vam reunir, em va presentar la Sonia Mulero i tot va anar molt ràpid. A l’estiu de 2010 ja havíem signat el projecte per fer de mentor de les start-up finalistes, i per fer part de la formació empresarial pels emprenedors fins a finals d’any. Era un projecte molt atractiu i refrescant, que encaixava amb la meva missió, i que també em permetia seguir desenvolupant la meva activitat professional amb els altres projectes i clients propis.
No obstant, el projecte ja va néixer amb data de caducitat: si no anava bé, s’acabava. I si anava molt bé, tindria un volum i exigència que no seria compatible amb el meu model de negoci i els projectes que desenvolupo per a altres clients. Afortunadament, ha succeït la segona opció.
De les primeres coses que vaig aplicar-hi el 2010 només començar, fou inculcar als emprenedors la necessitat de treballar en clau de model de negoci, a través de la mentorització individual i les sessions de formació.
La meva funció al programa ha estat treballar des del ‘backstage’ de l’escenari, encarregant-me principalment de 4 aspectes:
- Estructurar l’itinerari del programa (i la seva millora contínua).
- Anàlisi i parametrització de tots els projectes.
- Mentorització de totes les start-up.
- Formació empresarial (parcial).
A l’inici de 2011 em van encarregar també d’estructurar i optimitzar l’itinerari del programa, així que vaig definir l’essència i motivació de cada una de les 3 fases, els seus objectius i entregables, els criteris i fórmula de valoració i selecció, la metodologia de treball orientada a objectius propis, i la fórmula de mentoring gradual i flexible al llarg del programa.
L’anàlisi de projectes també ha estat una tasca intensa i clau, ja que d’això en depenia la qualitat (potencial i viabilitat) de les start-ups que en sortirien al final del programa. Era una activitat que calia fer contínuament, i amb més intensitat al acabar cada una de les fases. I amb un volum considerable de projectes: 120 a la primera fase, 40 a la segona fase, i 12 a la tercera fase (números aproximats).
La mentorització anava “in crescendo” al llarg del programa: a la primera fase era molt puntual, a la segona fase s’entrava en més detall però el volum de projectes ho limitava. I en la tercera fase, s’entrava a fons en cada projecte, segons necessitats i objectius.
En quant a la formació, ha estat una activitat que he compartit amb altres professionals que han col·laborat amb el programa i que l’han enriquit. Els meus àmbits eren, entre altres, el model de negoci, la mentalitat emprenedora, customer development, elevator pitch, i inversors privats (business angels i capital risc).
Al llarg d’aquestes tres edicions de linktoStart, he tingut la sort de conèixer emprenedors molt vàlids i també molt humils, que m’han enriquit molt professionalment al obrir-me les portes de la seva start-up i compartir les seves vivències. Entre d’altres, start-ups com YoNoCocino, Uolala!, Totfan Games, SigueTuLiga, Hitsbook, Kantox, Medtep, myLacambra, Iristrace, Geosophic (antic Feudalsquare), Intelliment Security, Wussic, Placeband, Mabisy, etc. Aquestes i moltes altres, impulsades per grans persones.
També ha estat gratificant contribuir al naixement de l’acceleradora LinktoGrowUp, una iniciativa que vam idear entre la Sonia i jo a finals de 2011 a fi de donar continuïtat al programa LinktoStart i a les seves start-ups. Els primers mesos de 2012 em vaig encarregar de fer un anàlisi exhaustiu del món de les acceleradores i contrastar-ho amb start-ups, per després definir l’enfoc per LinktoGrowUp: objectius, estructura i itinerari, criteris i requeriments, avantatges competitives, model d’ingressos, aliances importants, etc.
A l’abril, vam tenir la sort que el Marcel Prunera i Salto con Red es van afegir al nucli del projecte, cosa que va el va enriquir i li va acabar de donar forma. I més important encara, ells juntament amb la Sonia, serien els encarregats i protagonistes de convertir-lo en realitat a la tardor.
Per compatibilitat amb els meus altres projectes, al juny vaig decidir reduir l’aposta per LinktoGrowUp, i finalment al juliol en vaig sortir oficialment. No obstant, la col·laboració amb la Fundación INLEA va continuar fins acabar l’any, amb el programa linktoStart.
El meu cap i el meu cor estan plens d’agraïment per a totes les persones amb qui he compartit aquesta experiència:
- Xavier Simó, pel fet de confiar amb mi des del principi i fer-me sentir com a casa.
- Sonia Mulero, on a la confiança que m’ha donat hi sumo les moltes hores, vivències, anècdotes i grans moments que hem compartit.
- Rosa Ortega, Natalia Galán, i Ivan López, tots ells de INLEA Corporation, amb qui professionalment he interactuat poc, però personalment els sento molt a prop.
- A tots els emprenedors, per fer-me partícip del vostre tresor i per aportar-me tanta energia i saber-fer.
- A tots els delegats voluntaris, per haver contribuït a atraure més i millors projectes, i per l’exemple que doneu dia a dia.
- A tots els professionals que han col·laborat amb el programa, per aportar-hi el seu gra de sorra en forma de knowhow de qualitat.
Ha estat un plaer desenvolupar aquests projectes per la Fundación INLEA durant el 2010, 2011 i 2012. Només em resta desitjar-vos sort i de ben segur que anirem coincidint per aquest ecosistema de l’emprenedoria i les start-up.
Gràcies! :·)
Jordi Puigdellívol
SHERPA.cat
Deixa un comentari