El cicle de vida de l’start-up

L’emprendre és un Camí, una actitud, un procés de constant evolució fortament basat en la imaginació, la prova-i-error i la perseverança, sobretot davant els contratemps. No obstant, també hi ha coneixement i mètode en el món de l’emprenedoria, amb el que val la pena aprofundir-hi per evitar errors que altres ja han comès, i sobretot les seves conseqüències.

El cicle de vida d’un projecte emprenedor en forma d’start-up (o NEBT) ha estat repetidament tractat per emprenedors experimentats i per teòrics del món de l’emprenedoria. Tot i això, volia aportar el meu punt de vista sobre aquest tema, fruit de l’experiència professional i de la lectura de diversos assaigs sobre el tema.

Abans d’entrar al cor de la qüestió, vull reconèixer a en Mark Jung i la seva excel.lent visió de les 5 fases d’una start-up, en la qual he basat part de la meva visió. No obstant aquesta referència, el plantejament que faig vol tenir entitat pròpia:

• Ampliant i Segmentant més el Període Inicial, que és el més crític i on s’experimenten més canvis.
• Estructurant-ho a tres nivells: camí Ideal, camins Alternatius i camins Crítics.
• Parametritzant cada una de les fases amb els seus Objectius, les Característiques i les Accions més rellevants que cal dur a terme.

Així doncs, el Cicle de Vida que proposo té un camí de referència ideal que es divideix en 5 fases clarament diferenciables:

• Idea: des de les primeres intuïcions i idees, fins a calibrar l’oportunitat i esboçar el negoci.
• Llavor: des de la constitució de l’empresa a la identificació clara i contrastada de l’objectiu de mercat i el model de negoci.
• Introducció: cercant obtenir ingressos regulars acceptables, amb un funcionament operatiu correcte, i validar el model de negoci.
• Creixement: preparació i escalatge de la recepta guanyadora amb la dosis de flexibilitat necessària.
• Transició: professionalització i consolidació final de l’empresa, ja sigui a través de l’emprenedor que esdevé directiu, o a través de la venta de l’empresa.

 

Tot i això, el més comú és que aparegui un Tandem de fases més, fruit de canvis de rumb per algun contratemps important, i que ens fan desviar del camí ideal:

• Retrocés: cal absorbir el cop i cercar un nou focus i estratègia de l’empresa, davant el fracàs (puntual però contundent) en el rumb anterior.
• Renaixement: introducció del nou model de negoci i obtenció d’ingressos regulars.

Aquestes dues fases poden aparèixer principalment en les fases d’Introducció o de Creixement. En el segon cas, l’Impacte és molt més profund, amb un risc molt més alt de fallida ja que l’estructura de costos que mou l’empresa és més elevada (hi té més a perdre). Tot i això, cada cas és un món, i dependrà també de l’estructura financera, de la resposta dels inversors, de la flexibilitat i agilitat en la reacció de l’equip, etc …

I per tocar encara més de peus a terra, en contacte amb la dura realitat, hi ha dues fases més, malauradament freqüents en el món real de les start-up’s i que no es poden menystenir:

• Estancament: l’empresa no aconsegueix aprofitar tot el seu potencial, i s’estanca de manera prolongada amb uns resultats estables i a vegades movent-se perillosament a la corda fluixa.
• Caiguda: ja sigui en una fase de Retrocés, on les conseqüències resulten fatals; o bé en la fase d’Estancament, on davant el primer període d’incertesa, l’empresa no té marge de reacció i enceta un cicle viciós de caiguda.

Aquestes dues fases no són generades intencionadament per l’emprenedor, si no que són imposades fruit de l’entorn i de decisions equivocades dels emprenedors. Per tant, així com les altres “5 + 2” fases tenen un objectiu clar associat, un punt de referència on mirar per orientar-se, en aquestes dues fases els objectius giren entorn a la supervivència i l’establiment de les condicions per poder-se plantejar el salt a una nova fase positiva.

Aquest camí i la seva segmentació i característiques no pretenen ser ortodoxes ni rígides, sinó una referència. Serà habitual identificar que una start-up encaixi clarament amb una de les fases, i no obstant contempli alguna característica o accions de la fase prèvia o posterior.

Sigui com sigui, és útil tenir un Mapa orientatiu del camí que es vol emprendre.

Gràcies! :·)

Jordi Puigdellívol
SHERPA.cat